Comunitats Energètiques Locals: característiques

El concepte de comunitat energètica és un concepte ampli i innovador, que sorgeix a partir de l’organització de ciutadans que volen prendre un rol actiu, però no de forma individual sinó de forma associativa, en el procés de transició energètica.

L’estructura de les comunitats energètiques locals a Europa varia des de petites comunitats locals o de veïnats que volen produir la seva pròpia energia renovable fins a projectes de major escala oberts a més participants com, per exemple, un parc fotovoltaic.

Els fundadors d’una comunitat energètica tenen llibertat a l’hora de definir què serà, complint sempre amb una sèrie de característiques mínimes:

• participació oberta i voluntària: l’afiliació a una comunitat està oberta a totes les persones físiques i jurídiques com a usuaris finals dels seus serveis, les quals estan disposades a acceptar les responsabilitats d’aquesta pertinença,
• governança democràtica: basada en la igualtat de drets en la presa de decisions (un vot per persona),
• autonomia i independència: la comunitat està controlada pels membres o accionistes que participen com a usuaris finals; els inversors externs o les empreses que participen en la comunitat no han de tenir una posició de control dins del consell,
• actuació en l’àmbit local: delimitada a un territori concret,
• orientació cap al valor social i mediambiental més que a la rendibilitat econòmica: el benefici econòmic generat a partir de la seva activitat relacionada amb l’energia s’ha de destinar a la reducció dels costos d’energia dels membres de la comunitat o al desenvolupament social del seu entorn,
• entitat jurídica: la forma jurídica concreta és un aspecte obert, a decidir pels seus components.

Aquest article forma part d’una col·lecció d’entrades sobre comunitats energètiques que hem començat a publicar, podeu consultar les entrades anteriors aquí (I) i aquí (II).