Resum de la taula rodona sobre comunitats energètiques locals

Som Serveis Energètics vàrem organitzar el passat 28 de setembre, juntament amb el Mercat Social Illes Balears la taula rodona “Comunitats energètiques locals, com participar en la transició energètica” en el marc d’activitats de la III Setmana de les Economies Transformadores. L’acte va tenir lloc al Claustre de Sant Domingo a Inca.

El nostre company Lluc Amengual, a més de participar en la taula rodona en representació de Som Serveis Energètics va presentar l’acte i els altres participants: Ferran Rosa, gerent de l’Institut Balear de l’Energia (IBE), Jordi Punset, gerent d’ElectroFluxe, l’empresa instal·ladora del projecte de comunitat energètica realitzat a Cornellà del Terri, i Francesc Pujol, regidor d’Energies i Indústria de l’Ajuntament de Cornellà del Terri.

Ferran Rosa, en representació de l’administració autonòmica explicà els eixos bàsics de les polítiques de promoció de les energies renovables que està impulsant el Govern Balear: per una part, aprofitament del sòl urbà per a la instal·lació de sistemes de producció d’energia, principalment fotovoltaica i, per una altra, la democratització de l’energia a base del foment de: a) autoconsums compartits; b) projectes socialitzats amb participació inversora de particulars i empreses; i c) comunitats energètiques locals.

Remarcà Ferran Rosa que l’administració pública, a través de l’IBE i amb aquestes línies d’actuació, vol servir de guia i de font de finançament per a fer realitat la transició energètica. Actualment estan en procés de creació 6 projectes d’autoconsum compartit, un a cada un dels següents municipis: Ciutadella, Sant Antoni de Portmany, Deià, Consell, Ses Salines i Santa Eugènia. Aquest darrer, en fase més avançada, consta d’una instal·lació fotovoltaica de 40 KW a la teulada de l’escola i se’n beneficien particulars i empreses inclosos dins un radi de 500 m al voltant de la instal·lació. L’administració paga la instal·lació i el seu manteniment i els consumidors paguen l’energia a preu de cost. Està previst que per a l’any que ve es posin en marxa una trentena més de projectes similars.

Pel que fa a projectes socialitzats esmentà el del municipi d’Es Castell a Menorca on amb un 60 % d’inversió procedent dels veïnats es preveu que funcioni una planta fotovoltaica d’1,7 MW.

Amb relació a les comunitats energètiques indicà que la intenció és aprofitar pèrgoles d’aparcaments, cobertes de polígons industrials i edificis municipals. Actualment es treballa per a materialitzar un projecte al polígon industrial de Sant Lluís, Menorca, on el paper catalitzador i finançador de l’administració esdevé imprescindible per a vèncer incerteses i reticències per part de l’empresariat implicat. Finalment Ferran Rosa va recordar el compromís del Govern, al qual està obligat per la llei de canvi climàtic, de cedir els espais públics que puguin ser útils per a la creació de comunitats energètiques locals.

Francesc Pujol i Jordi Punset explicaren el procés de creació i el funcionament de la comunitat energètica de Cornellà del Terri, un municipi de menys de 2500 habitants de la província de Girona. Amb finançament de la Diputació de Girona, optaren per la fórmula d’un projecte públic amb participació ciutadana. Es va fer una instal·lació fotovoltaica de 36 KW nominals damunt un edifici municipal i s’obrí el projecte a la participació ciutadana mitjançant el sistema de concurs i admissió per ordre d’inscripció. Tractant-se de fer un ús privat de l’energia generada a unes instal·lacions municipals es va establir una taxa (78 € /KW.any) per als veïnats participants que permetés cobrir els costos de la instal·lació i el seu manteniment. El 50 % de l’energia produïda la consumeix l’ajuntament i la resta es distribueix entre els veïnats membres de la comunitat energètica. Amb dos mesos de funcionament, l’estalvi en la despesa energètica ja és una realitat ben constatada tant per l’ajuntament com pels veïnats.

Lluc Amengual va donar a conèixer el marc legal europeu que permet i propicia la creació de comunitats energètiques locals tot remarcant que en l’àmbit estatal encara no està perfectament definit. Presentà el model de comunitat energètica local tal com l’entenem a Som Serveis Energètics. S’explicà que segons les primeres definicions, Som Serveis Energètics és en si mateixa una comunitat energètica local. Amb la forma legal de cooperativa, els seus membres tenen diferents formes de participar-hi: els socis poden ser facilitadors, que són els que ofereixen superfícies aptes per a fer la instal·lació fotovoltaica; socis prosumidors, que són els que consumeixen l’energia produïda (dins un radi de 500 m al voltant del punt de producció) i que a la vegada també poden ser els facilitadors (si aporten superfície per a la instal·lació fotovoltaica); els socis impulsors, que són els que inverteixen en el projecte i n’obtenen un interès a canvi del capital aportat; i els socis simpatitzants, que són els que simplement són socis de la cooperativa sense jugar cap dels altres papers.

Després de les intervencions s’obrí un torn de preguntes i intervencions entre els assistents que permeté resoldre dubtes i expressar, en algun cas, el desig de participar activament en la creació de la primera comunitat energètica de Mallorca.

Podeu sentir l’àudio de la taula rodona aquí: