Comunitats Energètiques Locals: marc normatiu

Les comunitats energètiques són una manera formal d’articular projectes d’energia comunitària. Per energia comunitària s’entén un ampli concepte que serveix per referir-se tant a projectes col·lectius de canvi a renovables, com a inversions col·lectives en panells solars o a la propietat comunitària d’una empresa de comercialització d’energia, entre molts d’altres exemples. Les persones que participen d’aquests projectes ho poden fer treballant juntes de manera informal o constituint-se en persones jurídiques en funció de l’activitat i les necessitats.

El 14 de juny de 2019 entraren en vigor un conjunt de normes de la Comissió Europea, anomenades paquet d’Hivern o paquet d’Energia Neta, que estableixen la política energètica dels estats membres fins a 2030. Aquestes normes són la base sobre la qual s’ha de construir la regulació que impulsi la transició energètica a cada un dels països de la Unió Europea de manera que es compleixin els objectius mediambientals i els seus compromisos amb l’Acord de París. En aquest paquet de normes apareixen dues definicions jurídiques distintes per a projectes d’energia comunitària:

• comunitats energètiques renovables: introduïda a la directiva 2018/2001 de foment de l’ús de les energies renovables,
• comunitats d’energia ciutadana: introduïda a la directiva 2019/944 sobre normes comunes per al mercat interior de l’electricitat.

Ambdues definicions són semblants en el seu sentit més ampli, i sovint són anomenades de forma comuna com comunitats energètiques locals. Malgrat que pugui haver-hi algunes diferències entre les dues formes de comunitat, tenen en comú els elements més importants: exigeixen que les comunitats d’energia tinguin una missió que estigui vinculada amb els valors mediambientals, socials o d’economia local, en lloc dels beneficis i requereixen que el control del projecte estigui en mans de “persones reals” (ciutadania, petites o mitjanes empreses, cooperatives o entitats locals).

A escala estatal s’ha començat a fer feina en la implementació del paquet d’Energia Neta, a través del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021 – 2030, però encara no s’ha transposat cap de les normes incloses a aquest paquet. Així, a la legislació espanyola, actualment només està reconegut el concepte de comunitat d’energia renovable mitjançant el Reial Decret‐llei 23/2020, d’una manera molt preliminar, i encara pendent de desenvolupament normatiu associat.

A l’Estat espanyol, l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE, per les seves sigles en espanyol), adscrit al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través de la Secretaria d’Estat d’Energia, és l’organisme que coordina la feina en matèria de comunitats energètiques.

A les Illes Balears, l’Institut Balear de l’Energia (IBE) i la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, adscrits a la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, s’encarreguen d’impulsar el canvi de model energètic mitjançant el foment i l’execució d’actuacions en matèria d’eficiència, gestió, estalvi energètic i energies renovables, entre les quals es troba la creació de comunitats energètiques.

Independentment de l’actual nivell de desenvolupament normatiu, les comunitats energètiques locals són una nova figura a la cadena de valor del sector energètic, que ja ha estat experimentada amb diferents fórmules en diversos llocs d’Europa, i que està guanyant protagonisme a conseqüència dels reptes de la transició energètica i de l’emergència climàtica.

Aquest article forma part d’una col·lecció d’entrades sobre comunitats energètiques que hem començat a publicar, podeu consultar l’anterior entrada aquí.